Encara recordo aquells dies.

Dies de llibertat en què podíem treure les cadires al pati, on compartíem estones mirant com els xiquets corrien i jugaven.

 

Qualsevol excusa era bona per sortir a prendre la fresca.

Recordo els entrepans de mantega i sucre, els de pa amb xocolata i beure aigua de la font.

 

Quina enyorança, quina innocència tenia!

Com m’agradaria poder viure un instant, un d’aquells moments, tenir al costat les persones més estimades, les que em van transmetre els valors de la vida.

 

«El patio de Lucia» vol que tots recordem qui som, que apreciem les petites coses i que el voltant que l’acompanya et traslladi a aquell lloc ple d’alegria, ple de flors i, sobretot, ple d’amor.

​

Desitgem que «El patio» et porti nous records per compartir i formar part de la teva història.

​

Si em preguntes qui sóc… Jo sóc Lucia.